Banner
La Foz del Pielgu
lafozdelpielgu.org

Defensa del Patrimoniu Cultural y Natural de Corvera y d’Asturies

Mapa "El camín de Santiago per Corvera d’Asturies"
Artículo puesto en línea el 10 de mayu de 2011
última modificación el 12 de mayu de 2014

por Cuinchi
Mapa "El camín de Santiago per Corvera d’Asturies"
Cuinchi

Trabayu de La Foz del Pielgu publicau pola Conceyalía de Cultura del Aytu. de Corvera al traviés de la Casa de la Llingua.

Textos: Jesús Antonio González Calle

Ilustraciones y Diseñu Gráficu: Cuinchi

Torna al inglés: Cesáreo García Fernández

EL CAMÍN DE SANTIAGO PER CORVERA D’ASTURIES.

Les primeres árees d’espansión de les caseríes corveranes tuvieron de ser los valles de Molleda (contorna del castru del Picu Castiellu) y de Solís (contorna del hipotéticu castru de Camina, cerquina del que habría llevantase la sumida ilesia o ermita de S. Pedro). Per dambos los dos pasaben ramales del Camín de Santiago, importante ruta de pelegrinación relixosa escontra Santiago Compostela (ónde, nel 829, atopárense unos restos humanos atribuyíos al apóstol Santiago). Tala ruta (consolidada mientres los s. XI-XVI) entraba n’España per Roncesvalles (Navarra) y Aragón, y pasaba per Xaca/Jaca, Güesca/Uesca, Logroño, Burgos, Lleón, El Bierzu y Llugo hasta concluyir en Compostela. Pero munchos pelegrinos, dende Lleón, garraben una esviadura escontra Uviéu p’adorar les reliquies de la Cámara Santa. Dende Uviéu, esta ruta siguía per Llanera y entraba en Corvera per dellos puntos:

(3) ➜ D´Arllós (Llanera), per La Pedrera y El Retuertu (Cancienes), travesando darréu’l valle Molleda (pasando, una vez cruzao la ponte vieya de La Peluca, per Los Espinos, Castiellu, Xuncéu, Entrialgo, Candamo, Molleda -onde’l topónimu menor La Güespa podría indicar la esistencia d’un vieyu agospiu- y La Vega) hasta Villalegre-Vidreru, dende onde siguía hasta Avilés.

(4) ➜ De Posada de Llanera, Ferroñes y La Miranda (Llanera), per Calabaza (Solís), travesando’l valle Solís (pasando per El Pontón, El Llanu, Cancienes, Mora y Nubleo) hasta Los Campos-Entrevíes. D´equí empobinaba per La Estrada, Villalegre y Vidreru, p´Avilés.

(5) ➜ De Llugo Llanera y Villardebeyo (Llanera), per Alvares (Solís), pasando per La Cruciada (onde se-y amestaba otru ramal que vinía de Tamón, Carreño), Camina y Nubleo, xuntándose equí cola variante del valle de Solís.

Otros pelegrinos siguíen yá dende Navarra y el País Vascu la ruta costera cantábrica, que, nel so tramu Xixón-Avilés, travesaba Carreño y entraba en Corvera per dos fasteres:

(1) ➜ De Llogrezana (Carreño), per Robés (Tresona), cruciando de siguío les parroquies de Tresona y Llaranes (pasando per Gudín, El Pedréu, El Cuetu, San Pelayo, Fafilán, Favila, La Marzaniella y Llaranes Viejo) hasta Bustiello, dende onde siguía p´Avilés.

(2) ➜ De Tamón (Carreño), per La Cruciada (Solís), onde conectaba cola ruta Alvares-Camina-Nubleo que vinía d’Uviéu.

Llegando a Avilés, toes estes variantes (base de los denomaos caminos reales) axúntense pa siguir la mariña occidental asturiana hasta metese en Galicia y rematar en Compostela. La importancia d’esti Camín, que llueu tamién mudaría en próspera ruta comercial, sedría, a la llarga, fundamental pa Corvera. Nel s. X travesaben yá’l conceyu los primeros pelegrinos. Asina, nel añu 901, l’obiespu Helecán de Zaragoza y l’obiespu de Calahorra agospiaron na ilesia corverana de Sta. Maria de Solís, cuando probablemente empobinaben en pelegrinación escontra Compostela.